UN TROS DE CEL

De vegades no sé perquè busco d'altres cels.

Aquest és just sobre de casa.

Últimament,  tot el que escric és gris. Per variar una mica, vull penjar aquesta fotografia de Madrid, del senyor Francesc Català Roca, perquè m'agrada. I perquè té diversos tons de grisos, però no és grisa. De fet, és plena de color.

DSEDREOR

Hi ha una relació estranya entre el desordre de dins del cotxe i les poques ganes de preparar-me un bon dinar. Entre l'encara no acabat i interminable canvi d'armari d'estiu a hivern, i les poques ganes de passejar amb en Durrell.

Entre l'haver-me de sobreposar per provar de somriure mentre faig classe i el munt de mitjons que fa temps que esperen dins d'un cistell per ser aparellats.

Entre la roba per plegar i un centenar de pàgines de Word per estrenar.

Entre el malestar que em comporta no està bé enlloc i els llibres que tinc mig començats.

I entre la poca cura dels detalls,

les poques ganes de maquejar-me,

i les ganes de fugir a no sé on.

I la pluja, que encara cau,

massa molla,

i les ganes d'espolsar-me les ales i volar

per sobre de

tot aquest desordre.

Pluja

Si la pluja és la condensació i caiguda de l'aigua evaporada en l'atmosfera en moments de depressió.

Diria que tinc un dia plujós...

Però m'agrada que ara plogui a fora.

Micromón

La mosca que soñaba que era un águila.

Había una vez una Mosca que todas las noches soñaba que era un Águila y que se encontraba volando por los Alpes y por los Andes.

En los primeros momentos esto la volvía loca de felicidad; pero pasado un tiempo le causaba una sensación de angustia, pues hallaba las alas demasiado grandes, el cuerpo demasiado pesado, el pico demasiado duro y las garras demasiado fuertes; bueno, que todo ese gran aparato le impedía posarse a gusto sobre los ricos pasteles o sobre las inmundicias humanas, así como sufrir a conciencia dándose topes contra los vidrios de su cuarto.

En realidad no quería andar en las grandes alturas o en los espacios libres, ni mucho menos.

Pero cuando volvía en sí lamentaba con toda el alma no ser un Águila para remontar montañas, y se sentía tristísima de ser una Mosca, y por eso volaba tanto, y estaba tan inquieta, y daba tantas vueltas, hasta que lentamente, por la noche, volvía a poner las sienes en la almohada.

                                

                                                                                    Augusto Monterroso

                                          

Pregadéu!

                                         Ahir era aquí fora, a l'entrada.

                                         Després vaig buscar-la a la wiki.

                                         La femella no es menja pas sempre

                                         el seu company de llit, no.

                                         Això sí, té només una orella... i la té al tòrax.

                                         Quina activitat toràcica...,
                                         sentir d'orella i de tot cor!

                                                       Tant sentir...no m'estranya que de vegades rodi algun cap.

Poc elemental

Voldria poder espiar el que penses...
una mica, mica, no creguis, també em faria por,
més aviat pànic. Una sola guipada i adéu.